RESSENYES SOBRE LA VISITA DE GEMMA PASQUAL

Dues alumnes de l'institut, Lucia Soler i Blanca Ripoll han fet una ressenya sobre la visita de Gemma Pasqual. Ara, al blog les compartim amb tots vosaltres.


-->

FIXEM-NOS EN EL NOSTRE VOLTANT

Crònica de la visita de Gemma Pascual

Tots desitjavem que arribara el dia, per fi era 17 de març, el dilluns que esperàvem conéixer l’escriptora valenciana Gemma Pascual.

Tots impacients per entrar en l’aula,ella era ací i per fi vam entrar per asseure’ns i prestar-li atenció.

De manera inesperada, va començar per dir-nos que li ferem les preguntes que prèviament haviem preparat.

Més tard, en acabar de fer-li-les, ens va parlar d’ella quan era menuda i tenia uns 15 anys d’edat i dels successos que la van portar a ser escriptora. El que més em va impactar, no sols a mi sinó que crec que també als altres, va ser que diguera que els seus pares van morir sense llegir cap obra seua. Açò en va semblar molt trist, perquè ser escriptora es meravellós i que els seus pares no arribaren a llegir cap obra em sembla una llàstima, ja què és una gran escriptora molt valorada.

La xarrada em va resultar molt interessant i volia deixar-nos amb l’intriga de les seus obres per a despertar el nostre interés per la lectura.

Tots van eixir de l’aula, sols quedàvem una companya i jo, sentia la necessitat de parlar amb ella i de dir-li que la seua obra (La Mosca) m’havia encantat malgrat que no sóc lectora. Necessitava preguntar-li si la finalitat de les seues obres era posar-se en la nostra situació i d’aquesta manera entendre’ns. Ella em digué que sí, que malgrat que no està en la nostra etapa, ella ja l’ha passada i intentava fer-nos vore que al nostre voltant passen coses roïnes que ens impedeixen adonar-nos que tenim milions de raons per les quals somriure i ser feliços i açò ha de canviar.

Gemma Pascual, va quedar molt contenta quan li vaig explicar que sincerament no m’agrada molt llegir, que moltes vegades ho faig per obligació i poques per plaer, però que l’obra que m’havia llegit d’ella havia despertat el meu interés per la lectura i que el seu llibre em va agradar tant que quan el vaig començar no podia parar de llegir-lo i per a mi açò no era habitual, de fet poques obres de totes les que m’he llegit m’han agradat.

Conéixer Gemma Pascual per a mi va ser una experiència inoblidable i sense cap dupte una de les millors.

Nom: Lucía Cognoms: Soler Domenech

Centre: IES la Foia (IBI) Curs: 3r ESO PEV

-->

L’HORA DELS MÓNS DE GEMMA PASQUAL

17 de març, toca el timbre, trobe la porta oberta i entrem a la sala.

Gemma Pasqual ens mira per darrere de les seues ulleres rectangulars de color fusta. Amb un somriure simpàtic mira els llibres que portem cadascú al damunt: La mosca en memòria de Jokin i Quan deixàvem de ser infants dedicat al poeta Vicent Andrés Estellés.

Al trobar-nos tots asseguts, la professora María José Benavent ens la presenta i pocs minuts després, comença la xerrada.

L’escriptora agafa el micròfon amb energia i, inicia, de sobte, donant-nos permís a tots per a treure el mòbil i utilitzar el twitter, sols aquesta xarxa social, per a poder captar cada instant d’eixa hora a l’aula d’audiovisuals per mitjà d’escrits i fotografies. Tots els tweets adreçats al seu compte @GemmaPasqual.

Una estona després, en comprovar quants de nosaltres portàvem smartphone, va soltar una frase que ens va deixar a tots bocabadats “ tot el món diu que els joves esteu enganxats a les xarxes socials, però no tenen raó. A qui de veritat esteu enganxats és a la persona que està darrere d’aquesta”.

En escoltar l’últim ooooh que bonic!, començaren les preguntes sobre els seus llibres. Cada persona preguntava sobre un llibre diferent, en el cas de 3r d’ESO, La mosca. Com se`t va ocórrer el personatge de la Isona? Vas conèixer els pares del Jokin? I en el cas dels alumnes de Batxillerat, Quan deixàvem de ser infants.

Ella va respondre de molt bona gana a cadascuna de les preguntes que li formulàvem, responia amb el relat d’anècdotes molt entretingudes de quan ella era menuda que feien pensar. La millor va ser la resposta a per què era escriptora. Cadascun dels aspectes de la seua família i món que tenia al voltant ens els va retratar. Aquesta resposta va fer que ens adonàrem de com és la vida d’un escriptor, una dóna, una família i una forma de viure normal.

A continuació de l’última pregunta i resposta, ens va fer una poca publicitat del seu nou llibre Xènia, tens un whatsapp i en trobar un somriure d’il·lusió per aquell llibre en la cara dels alumnes, va finalitzar la sessió amb una dedicatòria per a cadascun de nosaltres.

Es va formar una cua prou gran, així que vaig esperar fins l’última signatura, i quan em vaig trobar davant d’ ella, em va vindre un sentiment estrany, diferent, supose que serien les ganes que tenia de què aplegara eixe moment o tan sols que estava massa nerviosa, però quan vaig anar a agafar el llibre La mosca, em vaig recordar que no l’havia portat i li vaig entregar un full en blanc i un bolígraf . Mentre m’estava signant li vaig preguntar una cosa que sempre porte en ment, una qüestió que necessitava saber; els escriptors han llegit llibres clàssics? Perquè, alguns segurament és perquè sóc massa petita, però o els veig avorrits o no els entenc massa bé.

Contestà amb una resposta que feia pensar, raonar... Una bona resposta per a veure les coses d’un altre punt de vista, tindre una meta.

No oblidaré aquell dia, em quede amb el record present de la seua dedicatòria:

Per a Blanca, una forta abraçada.

GEMMA PASQUAL I ESCRIVÀ

BLANCA RIPOLL GÓMEZ

IES LA FOIA (IBI)